ViaEmpresa, 30 de març de 2021 05:25
Només l'accés controlat
cap a la transformació digital podrà rescatar les empreses de l'economia 'gig'
Una de les tendències més evidents d’Accenture per
al futur, segons les Fjord Trends 2021, és la de les infraestructures líquides.
Zygmunt Bauman va encetar el concepte de modernitat líquida, referida a una societat
canviant, flexible, adaptativa, que tendeix a fondre-ho tot, a difuminar-ho
tot. A partir d’aleshores, l’adjectiu de la liquiditat
serveix per a tot i aquesta consultora l’encaixa perfectament amb les
infraestructures.
L'embranzida experimentada els darrers mesos per l’ecommerce està generant
un estrés extraordinari al retail presencial per quatre
motius. El primer és que el comerciant es veu obligat a seguir satisfent
les demandes de quan la majoria de la població anava a comprar als establiments
presencials, amb una cadena experimentada de proveïdors que li feien costat,
unes marques gestionades, uns costos controlats i uns beneficis adients. El
segon, dins el nou escenari digital, és que ha de fer un esforç d’aprenentatge
i inversió per obrir-se necessàriament també al canal online; això vol dir, ni
més ni menys, adquirir o llogar la plataforma de venda, el showroom,
construir la nova cadena de subministrament, obrir-se a la multicanalitat de
les xarxes socials i resoldre directament o indirectament el lliurament
domiciliari de les mercaderies.
El tercer és que a aquesta duplicitat de costos s’hi afegeix la
reducció notable (o definitiva, per a alguns) dels ingressos, com a
conseqüència del tancament de molts establiments i del ralentí conseqüent fins
no se sap quan. I quart, la migració de la clientela cap al canal online, que
s’ha accelerat durant la pandèmia, descol·loca el retail. Atrapat en aquest trànsit, els comerciants es troben
desbordats.
Ecosistemes fragmentats
Les cadenes de subministrament tradicionals es
debiliten i les noves, estan en construcció: vivim en un temps d’ecosistemes
fragmentats, diu Accenture. Ecosistemes fragmentats que deixen nombroses
empreses a la marginalitat. Quan es parla d’economia gig es
tenen en compte, exclusivament, les tasques curtes, poc valorades i mal
pagades de losers momentanis o permanents. El concepte
s’associa amb llocs de treball brossa, semitreballs, tasques marginals, no
ocupacions, minijobs. Doncs bé, aquest concepte no es pot lligar
exclusivament a aquests individus en fase de precarietat laboral,
sinó també a empreses que en moments com l’actual estan realitzant tasques
residuals. En aquest escenari de canvi, amb iniciàtic nivell legal,
l'economia gig atrapa persones mal professionalitzades, però
també empreses de distints sectors que realitzen feines per les quals perceben
retribucions cada cop més marginals.
Les cadenes de subministrament
tradicionals del sector del 'retail' es debiliten, mentre que les noves, encara
estan en construcció
Fa temps que part del comerç transmet massa poc valor sota el format de
“comprar per vendre”, al qual es referia Kotler al llibre Marketing
move. Els canvis actuals estan abocant moltes empreses pel mateix
camí gig, del qual només les podrà rescatar l’accés controlat, amb
suports associatius i públics, cap a la transformació digital.
Professions mal pagades
Yuval Harari afirma que una de les grans descobertes de la covid-19 és que
ha evidenciat el paper crucial per mantenir la civilització de moltes
professions pèssimament pagades, com ara el personal sanitari, els
treballadors de la neteja, els camioners, els caixers, els
repartidors... A aquesta llista, en falten algunes altres, com ara
molts establiments comercials petits i mitjans. El fet que alguns subsectors
del retail -l’alimentació, per exemple- hagin pogut romandre
oberts i facturat més o menys, no significa que no estiguin avançant cap a
aquesta residualitat.
Fins ara, tothom es referia al comerç
petit i mitjà com un sector resilient; no tinc la certesa que aquest adjectiu
li permeti sobreviure si no es rescata
La nova economia, la que facilita l'era digital, no avançarà si permet
guetos professionals i empresarials que operin en condicions inferiors i
subordinades fent de camàlic dels altres. Henry Ford va arribar a la
conclusió que els cotxes que fabricava no s’acabarien venent si no pagava als
seus treballadors salaris que els permetessin ser-ne els primers compradors. Si
en l’escandall de costos de les empreses de nova economia haguessin tractat des
del primer moment els riders com el que són, treballadors per
compte d'altri, hauria triomfat igualment el seu model de negoci, hauria
obtingut si fa o no fa els mateixos beneficis i s’haurien estalviat el
conflicte actual per incorporar-los a les plantilles. Les empreses llustroses
contaminades pels circuits foscos en alguna part dels seus processos acaben
curtcircuitant el valor de les seves marques i no sent sostenibles; cal
recordar l’efecte sobre les firmes de luxe que es fan cosir la roba a les
fàbriques dels 1.130 morts per l’esfondrament de Rana Plaza a l’abril farà
vuit anys.
Per una via o l’altra, aquests forats negres de la gig acaben
aflorant i passant factura. No es tracta només de donar suport urgent al sector
comercial per superar la crisi provocada per la pandèmia. Estem
parlant de quelcom molt més profund. Fins ara, tothom es referia al comerç
petit i mitjà com un sector resilient, que se’n sortia de totes les
crisis. No tinc la certesa que aquest adjectiu li permeti sobreviure si no es
rescata, sent com és un sector indispensable per a l’equilibri de l'oferta.
Les eines digitals ajuden a la transició cap al nou
escenari, ja que faciliten el coneixement dels nous hàbits de compra dels
clients: avencen clarament què volen i amb quins components, els valors
que responen als productes, el canal per rebre’ls, quin preu estan
disposats a pagar i en quin moment desitgen fer la compra. És feina de
cada botiga cercar la dimensió i format adequats i el model de negoci per fer
front al repte, però requereix altres suports. Perimer, de l'adhesió dels
comerciants a les societats de compres i de serveis diversos; també de
l’enfortiment de les cadenes de subministrament dins les quals cada botiga
trobi una posició avantatjosa; i, per acabar, del reforçament de les
relacions a nivell de carrer, barri, eix comercial, població, país, que
requereix, sense dubte, esperonar l’associacionisme i la implicació profunda
del sector públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario